«Perquè crec que l’amor és això: no és luxúria, ni compulsió, ni febre com predicaven els trobadors; ni tampoc sacrifici, resignació i avorriment mutu com ensenya el pop català. És compartir el que t’estimes amb gent que t’estimes; és bastir ponts entre coses belles.»
El Cegador de Verri
No fa tant que em vaig adonar que totes les meves novel·les en anglès estan escrites en tercera persona, i totes les catalanes en primera. Quan començava Ràdio Free Camaco vaig fer un esforç conscient per crear un protagonista que em resultés fàcil d’escriure sense assemblar-se massa a mi. Èxit relatiu: el Cegador de Verri és un independentista convençut; jo ho sóc d’aquella manera. Ell adora els cotxes; jo ni tan sols condueixo. Ell té dona i fill; jo, zero de dos. En altres coses ens assemblem més. La nostra definició de l’amor n’és una.
El Cegador és nat i crescut a Verri, poble tirant a lleig a la igualment prescindible comarca de la Llobera i Volpenars. I malgrat les ressenyes a TripAdvisor, ell s’estima la seva terra, amb un amor lliure de nostàlgia i nacionalisme, només perquè la troba bonica: els boscos, les urbanitzacions i les flors als marges de les autovies. Jo també ho trobo bonic, tot això. I ho enyoro molt. Aquí a Los Angeles, on em van portar la mitomania i un parell de cops de sort —una ciutat monstruosa en un estat policial, on les coses boniques es limiten cada cop més al bon temps i als avistaments fortuïts de Kristen Stewart— trobo a faltar les ermites mil·lenàries i els mercats setmanals. M’obsessiona, de fet, crear forats de cuc entre tots dos móns: menjar galetes Trias a Laurel Canyon, escoltar La Trinca a Los Feliz. Però em nego a triar un dels dos. Perquè el millor que tinc per oferir a cadascun és l’altre. El millor que puc oferir a Kristen Stewart és truita de patata. I el millor que puc aportar a la literatura catalana són gàngsters i cotxes volant pels aires. Això, amb tot el respecte, Espriu no us ho dona.
Per això torno a Verri, poble tirant a lleig que no vaig tenir ocasió d’explorar a fons a RFC.Torno al Cegador, torno al seu filli Ari, i els dono un love interest a cadascun. Torno a mesclar referents a priori irreconciliables: llegenda artúrica, Fast & Furious i un àlbum de La Trinca de 1970. El resultat és Gangsta major. I espero tornar-hi encara l’any que ve. :)
Text escrit per acompanyar la nota de premsa del llençament de Gangsta Major, que surt avui, 10 de setembre de 2025.
