Òjut, que han cantat SEGONA PRESENTACIÓ, i a la comarca que més m'estimo! Dimecres 21 d'octubre, 19h, a la vermuteria La Gata Maula de Caldes de Malavella. Jo hi poso els llibres signats, les mestresses posen tapes i cervesa, vosaltres hi poseu la vostra presència i simpatia i diners. No oblideu portar diners, sisplau.
I la presentem el 14 d'octubre a les 19:30. A la llibreria Cal Llibreter de Sant Just Desvern. Ja ho diu la imatge. Per algun motiu ho ha de dir el text també. Puto algoritme. No sé què és un algoritme.
Sant Jordi és una mica una puta merda. No ho penso cada Sant Jordi, això; tinc anys de tot. Però aquest any em surt que sí.
Potser és perquè porto tres anys seguits traient llibre en català, la qual cosa està molt bé, però també palesa la dificultat enorme de trobar el teu públic en una indústria que només fa la feina d'arribar als lectors un dia l'any. I la fa molt malament, a més, perquè ni tan sols intenta vendre els llibres que té, sinó que en fa de nous expressament per apel·lar a no-lectors, gent que no en comprarà cap més els altres 364 dies.
La inversió grotesca de recursos i temps a preparar la campanya del 23 d'abril, l'atenció als títols favorits, les vendes milionàries, la competició i l'embriaguesa carnavalesca d'un gremi que viu la resta de l'any com un llarg divendres sant en una teocràcia cristiana al segle IX, tot plegat evidencia la irrellevància de la segona divisió dels escriptors, on jugo jo. Condemnat a l'ostracisme el dia que les editorials facturen el 20% de tot l'any, a cercar lectors entre vuit milions de catalans des del meu compte de Bluesky, a l'obscuritat, a les vendes annuals de dos dígits i (el pitjor de tot) a sonar com un ploramiques davant d'altres escriptors, i com un desagraït davant de l'editorial.
Així que sí, comprendreu que aquesta festa em deprimeixi. Ara que el nadal començava a no desagradar-me.
Però en fi. El nadal he après a passar-lo aferrant-me als meus propis rituals, per banals que siguin. Al cap i a la fi, gairebé totes les coses que em fan feliç (les flors silvestres, les fires, els arcs de Sant Martí) són efímeres. Per Sant Jordi toca fer el mateix: complir i esperar el meu moment. Per tant, aquest és el post de recordar-vos que, si busqueu novel·les en català made in Hollywood (o força a prop), amb misteri i acció, amb tendresa i risses, llavors us recomano les dues aventures ja publicades del Cegador de Verri, que fan de bon (auto)regalar. I a més a més, a la tardor en trec la tercera.
Es dirà Fireball! [EDIT: No es dirà Fireball!] I si me les compreu, us prometo que n'hi haurà més. No sortiran per Sant Jordi ni les signaré al Passeig de Gràcia. Però si em deixen, seguiré fent-ne. Perquè imagina't ara començar a treballar.
 |  |
Esbossos de portades de les tres novel·les de El Cegador de Verri.
IN ENGLISH: Guess who has a trilogy now.
[Fragment from Heaven Park, chapter 3: "The Mas Garbí" (uncorrected)]
Encara no té títol, però totes les altres paraules ja hi són. Un cop més, hem seguit el consell de Hemingway: "Escriu a Catalunya, edita a Los Angeles". Aquí, alguns dels ingredients que han anat a l'olla.
Ja teniu les dues aventures anteriors del Cegador de Verri? I les vostres persones estimades, que les tenen? I que no és un regal perfecte per a aquella persona especial, un double feature de misteri, humor i brogit de motors?
Les crítiques diuen sí. Jo dic: "Va, que el 2026 ve la tercera!".
"Fer servir les lletres de l'àlbum Festa Major de La Trinca com a fil conductor d'una novel·la que podria ser el guió de la propera entrega de Fast and furious és poc menys que una genialitat. Edgar Cantero contesta amb una plantofada i un somriure a la cara a tots els mestretites que es pregunten si el català "està preparat per explicar segons què" o que ploren perquè la literatura catalana "encara no conrea tots els gèneres". No cal muntar una taula rodona per reflexionar-hi: com a les pel·lícules d'acció, es respon amb els fets. I a fe que Gangsta Major, la continuació de Ràdio Free Camaco (2024), que ja havia despertat el nostre entusiasme crític i el de força més gent, és un ganxo directe i a la cara: dues-centes pàgines d'adrenalina, humor, assassinats i sardanes que no podrien entrar millor."--Marina Espasa
Ahir vaig viure un d'aquells moments que donen sentit a tot.
Barcelona, 16:00h. Passo per davant de la llibreria Atzavara al carrer Escorial. Tenen el Gangsta Major a l'aparador. Tot correcte, ego inflat. Però n'hi ha més: hi ha una noia asseguda a la finestra, a tocar del vidre. Amb la motxilla de l'insti i un quadern de dibuix obert damunt els genolls. M'hi acosto i veig que està copiant la Sabrina, la pèl-taronja de la portada, obra d'en Jordi March. Molt bon traç, per cert. La noia en sap.
Encara lamento no haver-li comprat el llibre, però la botiga era tancada i és molt difícil, com a senyor de 44 anys, posar-se a fer conversa amb una menor al carrer. Però la veritat és que les millors raons per seguir escrivint sempre me les han donades adolescents. Aquesta no era una excepció. :)
«Perquè crec que l’amor és això: no és luxúria, ni compulsió, ni febre com predicaven els trobadors; ni tampoc sacrifici, resignació i avorriment mutu com ensenya el pop català. És compartir el que t’estimes amb gent que t’estimes; és bastir ponts entre coses belles.»
El Cegador de Verri
No fa tant que em vaig adonar que totes les meves novel·les en anglès estan escrites en tercera persona, i totes les catalanes en primera. Quan començava Ràdio Free Camaco vaig fer un esforç conscient per crear un protagonista que em resultés fàcil d’escriure sense assemblar-se massa a mi. Èxit relatiu: el Cegador de Verri és un independentista convençut; jo ho sóc d’aquella manera. Ell adora els cotxes; jo ni tan sols condueixo. Ell té dona i fill; jo, zero de dos. En altres coses ens assemblem més. La nostra definició de l’amor n’és una.
El Cegador és nat i crescut a Verri, poble tirant a lleig a la igualment prescindible comarca de la Llobera i Volpenars. I malgrat les ressenyes a TripAdvisor, ell s’estima la seva terra, amb un amor lliure de nostàlgia i nacionalisme, només perquè la troba bonica: els boscos, les urbanitzacions i les flors als marges de les autovies. Jo també ho trobo bonic, tot això. I ho enyoro molt. Aquí a Los Angeles, on em van portar la mitomania i un parell de cops de sort —una ciutat monstruosa en un estat policial, on les coses boniques es limiten cada cop més al bon temps i als avistaments fortuïts de Kristen Stewart— trobo a faltar les ermites mil·lenàries i els mercats setmanals. M’obsessiona, de fet, crear forats de cuc entre tots dos móns: menjar galetes Trias a Laurel Canyon, escoltar La Trinca a Los Feliz. Però em nego a triar un dels dos. Perquè el millor que tinc per oferir a cadascun és l’altre. El millor que puc oferir a Kristen Stewart és truita de patata. I el millor que puc aportar a la literatura catalana són gàngsters i cotxes volant pels aires. Això, amb tot el respecte, Espriu no us ho dona.
Per això torno a Verri, poble tirant a lleig que no vaig tenir ocasió d’explorar a fons a RFC.Torno al Cegador, torno al seu filli Ari, i els dono un love interest a cadascun. Torno a mesclar referents a priori irreconciliables: llegenda artúrica, Fast & Furious i un àlbum de La Trinca de 1970. El resultat és Gangsta major. I espero tornar-hi encara l’any que ve. :)
No crec que calgui explicar de què va la Setmana del llibre en català. És un naming d'aquells de no deixar ningú enrere. Sí que em fa gràcia explicar-vos que és un esdeveniment ple de presentacions, itineraris, xerrades, taules rodones i faranduleig de belletristes catalans, en un sentit tan ampli que hi seré fins i tot jo. El 20 de setembre, a les 17:45, amb l'il·lustre Jordi Sierra i Fabra, parlant de novel·la negra. Allà, per l'Arc de Triomf. Veniu, que un dels dos dirà alguna cosa interessant, i l'altre dirà paraulotes. No ens hem repartit els papers encara.
Goiteu quin goig de cartell. L'he fet jo.
Ens veiem a la Llibreria Finestres el 16 de setembre, amb el Modgi de mestre de cerimònies. Millor pla a Barcelona si no sou èxpats, impossible. L'entrada és lliure, però a la Llibreria els aniria molt bé si abans de venir us hi inscrivíssiu aquí.
Ell és un exconvicte independentista aturat i divorciat que fins fa uns mesos vivia al cotxe, i ara ja no té ni cotxe. El seu poble és un escampall de rotondes i gents unides només per una església i un Schlecker, i a l'església ja no hi va ningú. La seva comarca és plana asfaltada i muntanya inhòspita, plena de secrets que ja ens han donat l'esquena. Però al setembre, per la diada de Sant Imul, la vila de Verri es treu la pols, arreplega l'orgull que li queda i celebra el poc que té, les arrels més fondes i els brots més tendres. I si algun foraster irromp al poble en una data tan assenyalada, amb el seu esportiu i el seu arsenal i el seu rastre de foc i destrucció entre la Toscana i la Llobera, el Cegador de Verri tornarà a alçar-se per plantar-li cara i restablir la pau. A no ser que el foraster sigui pèl-roja.
GANGSTA MAJOR. Després de l'èxit de Ràdio Free Camaco, una nova aventura del Cegador de Verri. A la venda el 10 de setembre.
Presentació oficial: Llibreria Finestres, Barcelona, 16 de setembre, 19h. Presenta Magí Garcia 'Modgi'.
So. Yes. Apparently I published some new material in English. After seven years. Last week.
Pardon my nonchalance -- I would have definitely warned you this was coming had I been certain it was coming, but the process wasn't exactly smooth, and my mind too, I confess, was somewhere else. I get so easily distracted from work these days. I wonder why.
Anyway! The Kids Will Be Alright is a collection of four short stories with an emphasis on panic, gays, and jokes. You know--my brand. It is an audiobook-exclusive release from Recorded Books. It's not in print, there is no plan to release it in print. This is it. And this is where to get it.
 |
| January and me at Books Are Magic in Brooklyn, August 2018. (Doubleday didn't like my Sasha Grey T-shirt for this event.) |
Furthermore, The Kids Will Be Alright is my second collaboration with extraordinary voice actors Kyla García, who did the Meddling Kids audiobook, and January LaVoy, who did This Body's (and with whom I once had the pleasure to do a two-people, three-voices reading—she was Adrian and Zooey, I was the third wheel). Complementing their talents is Michael Crouch (Salt to the Sea, Simon Vs. the Homo Sapiens Agenda), lending his voice to a rare first-person text from yours truly.
I didn't have the deliberately passed on the chance to append some personal notes to the collection, because I like my books unencumbered by prologues, commentary and author notes. That's what author blogs are for, IMO. So if you're interested, here's what little these stories don't say for themselves:
By far the oldest piece in the collection: this pulpy story of a vendetta laced with hilarious body horror was written originally in Catalan as Un cadàver bonic and published in some literary anthology in 2013, wherein its reception persuaded me never to participate in Catalan literary anthologies again. Fans of angry butch heroines will probably enjoy it a lot more. I'm actually happy that she's getting a second life. Or third. The English translation is my own.
Based on the little-known "Choose Your Own Adventure" book of the same title, extant only in a few deep, deep basements. Am I contractually banned from mentioning this thing's publication history? I may be? Well, the people at Recorded Books were nice enough to adopt it, so I respect that. And aren't you curious to see what Michael, Kyla, and January did with it? :D
The odd one out. Also my favorite piece in this collection. Most of the time I go outside for some inspiration and come back with half-formed ideas, maybe a few lines of dialogue, at best a good paragraph in mind. This day in 2022 I left home for a walk through Hollywood Hills completely empty-headed as is my custom, came back, and typed all 3.5K words of this in one sit. My agent Margaret Sutherland Brown later helped me fine-tune them. It's not really horror, but it's honest. Perhaps even cringey. But that's writing, in a way, isn't it? Exposing yourself, edging closer and closer to the line of embarrassment without trespassing it? It's not? Okay. Forget it.
Well, it's unavoidable to mention at this point that this collection was going to be FIVE stories, not four, so the last one being called "The Fifth" was very funny. But then they dropped one of the stories due to budget constraints, and now it's less funny. The title, I mean. The story is still quite entertaining, imo. Really twisty. Plot- and bones-wise. The idea was to start with something innocent and childish, in the vein of There's a Giant Trapdoor Spider Under Your Bed, and slowly ratchet up the violence to the level of A Good-Looking Corpse, thus closing the circle. And all while following the magic rules established back in Meddling Kids. You know the deal. It takes five.
*
And that's all for now. All there's left to say is, thank you for waiting this long. I know other authors put out a lot more content. Believe me, there is a lot more content (I swear, see for yourselves). It's just...complicated. But I'm on it.
Oh, and if you like the book? A review helps so much. Anywhere. Your online bookstore, your socials, your blog, your podcast, your coffee break. Thank you all. Sweet dreams. :)
Si no estoy posteando nada aquí, igual es que estoy más activo en mi otro blog.
(O a lo mejor he transcendido al fin, he subido al Renault 8 de una misteriosa conductora sin tiempo para explicaciones, y estoy descansando en un paraíso de arcoíris, teléfonos fijos y refrescos en botella de vidrio retornable. A saber.)
IN ENGLISH: If I'm not posting here, I may be posting on my other blog. (Or perhaps I transcended at last, I hopped into the Renault 8 of a mysterious woman who had no time to explain, and I am now loafing in a paradise of rainbows, landlines, and soda in glass bottles. Who knows.)
EN CATALÀ: Xxxt! Tindreu notícies de Verri ben aviat. ;-)
